Com treballo

Treballo amb l’abella negra autòctona, la més ben adaptada a les nostres condicions. Faig apicultura ecològica, cosa que no sempre és fàcil però que permet obtenir un producte de major qualitat. Els meus arnars estan formats per una quinzena de caixes de tipus Langstroth, ubicats en entorns on hi predomina el bosc lluny de fonts de contaminació.

Respecto el ritme de les abelles, evitant treballar de forma intensiva i sempre deixant mel per elles. El meu objectiu principal és que les abelles estiguin fortes i fer una selecció de les més ben adaptades a l’entorn.

Extracció de mel

Quan és l’època de floració i la colònia comença a créixer, es posen les alces sobre les caixes perquè les abelles hi puguin emmagatzemar la mel. Les abelles guarden el nèctar a les cel·les i en van extraient la humitat fins transformar-lo en mel. Quan el nivell d’humitat és òptim, les abelles operculen la cel·la amb una capa de cera per conservar la mel.

Un cop els quadres estan operculats, es procedeix a l’extracció de mel.

La mel no pateix cap tipus d’alteració des que s’extreu dels quadres. Mai no l’escalfo per tal de conservar-ne totes les propietats.

Producció de pròpolis

Les abelles elaboren el pròpolis a partir de resines de plantes i d’arbres com ara roures, alzines i pins. Les abelles l’utilitzen per tapar els forats de l’arna, per momificar els cossos estranys que no poden treure i per protegir la cria gràcies a les seves qualitats antisèptiques.

La composició mitjana del pròpolis és: 50% de resines, 30% de cera d’abelles, 10% d’olis essencials i 5% de pol·len. És molt valorat per les seves propietats bactericides, antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, i com a estimulant dels mecanismes de defensa de l’organisme.

Per l’elaboració de la tintura de pròpolis, s’extreu el pròpolis de les caixes, es treuen les impureses, es macera en alcohol i, finalment, es filtra.

Aquests son els resultats de l’anàlisi de laboratori del nostre pròpolis i la tintura:

Productes